domingo, 9 de noviembre de 2014
martes, 1 de julio de 2014
Recerca virtual: Vida al mar 1
Fixa’t en aquestes dues imatges de la mediterrània, una correspon a l’hivern i l’altra a l’estiu. Hauràs d’esbrinar quina és la fotografia feta a l’hivern i quina es va fer a l’estiu.
Per respondre aquesta pregunta, abans potser et convindrà informar-te una mica.
Així doncs cerca la següent informació.
1 – Què és el fitoplàncton ?
2 – Què és el zooplàncton ?
3 – Quina importància biològica té el fitoplàncton en els ecosistemes marins ?
Recerca virtual: Vida al mar 2
Aquí tens quatre fotografies d'organismes del fitoplàncton que hauràs de classificar.
En aquest enllaç trobaràs informació del fitoplàncton i una guia de classificació.
Guia fitoplàncton (consulta les pàgines 2,3,4,5 i 6)
Per cert. Quan hi ha grans acumulacions de fitoplàncton qui color pren l'aigua del mar ?
Recerca virtual: vida al mar 3
Qui es menja a qui a l'oceà ?
La cadena d'alimentació marina presenta una sèrie d'interaccions entre el fitoplàncton i els animalons del zooplàncton. Ara treballarem el zooplàncton.
El zooplàncton està constituït per un gran nombre d'espècies animals, principalment petits crustacis, petites meduses, ctenòfors, petits mol·luscs i una gran varietat de formes larvàries de moltes espècies animals.
A continuació pots veure un parell de fotografies d'organismes del zooplàncton.
La cadena d'alimentació marina presenta una sèrie d'interaccions entre el fitoplàncton i els animalons del zooplàncton. Ara treballarem el zooplàncton.
El zooplàncton està constituït per un gran nombre d'espècies animals, principalment petits crustacis, petites meduses, ctenòfors, petits mol·luscs i una gran varietat de formes larvàries de moltes espècies animals.
A continuació pots veure un parell de fotografies d'organismes del zooplàncton.
Quetognats
Copèpodes
Al text es parlava d'uns animals anomenats Ctenòfors. Cerca informació d'aquests animals i també alguna imatge dels mateixos. Són molt bonics !!
Al text es parlava d'uns animals anomenats Ctenòfors. Cerca informació d'aquests animals i també alguna imatge dels mateixos. Són molt bonics !!
Recerca virtual: Vida al mar 4
En quina època de l'any és va fer aquesta fotografia ? A l'estiu o a l'hivern ?
--El creixement de les algues és més gran quan l'aigua superficial del mar té una temperatura semblant a la de l'aigua profunda, de manera que es barregen fàcilment i els nutrients que alimenten les algues poden aflorar a la superfície. I al contrari, les algues creixen poc quan la temperatura de l'aigua superficial és ben diferent de la de l'aigua profunda.
Esbrina aquí quina és la temperatura de l'aigua superficial del mar a l'Estartit al llarg de l'any.
Només t’has de fixar en les mitjanes que hi ha a la part inferior de la taula.
Per altra banda el vent remou les aigües i ajuda que els nutrients pugin a la superfície i les algues puguin créixer.
Ara ja tens prou elements per respondre l'Enigma.
Una pista: Com et sembla que deu ser normalment la temperatura de l'aigua profunda ? Freda o calenta ?
RECERCA VIRTUAL : La cafeïna agent mutagen? 1
Imagina que formes part d’un equip d’investigació que vol començar una recerca per tal de determinar si la cafeïna té efectes mutagens sobre la mosca del vinagre ( Drosophila melanogaster). En concret volen investigar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les mosques per tal que la seva descendència presenti alteracions al cos degudes a mutacions.
Per tal de determinar si la cafeïna té efectes mutagens s’ha de dissenyar un experiment.
Per això es disposa de :
- Una població nombrosa de la raça salvatge de mosques del vinagre.
- Aliment que conté cafeïna en diferents dosis (molt baixa, baixa, mitjana, alta i molt alta) i aliment sense cafeïna.
- Recipients per contenir les mosques i tots el estris necessaris per afavorir la seva reproducció.
- Lupa binocular per observar els caràcters del cos de les mosques.
1- Enuncieu en forma de pregunta la hipòtesi que es planteja en aquesta recerca.
2- Quina és la variable independent d’aquest experiment? Expliqueu una mica la resposta.
3- Què és la cafeïna ? Indica la seva composició química.
RECERCA VIRTUAL : La cafeïna agent mutàgen? 2
Dissenya un experiment per tal de comprovar la hipòtesi inicial.
Per dur-lo a terme disposes de tot el material que ja has vist en la presentació d’aquesta recerca.
Això que pot semblar senzill, en realitat no ho és tant, tingues en compte que has de controlar moltes altres variables que poden modificar els resultats.
Per això mateix, pensa una mica abans de donar la teva resposta. Cal que facis una bona planificació d’aquest experiment perquè només s’acceptarà com a vàlid si la preparació experimental és excel·lent.
RECERCA VIRTUAL : La cafeïna agent mutagen? 3
1 - Tenint en compte la hipòtesis inicial, quina és la variable dependent d’aquest experiment?
2 – Suposa que les dosis de cafeïna afegides a l’aliment són aquestes:
Dosis molt baixa: 0,5 mg de cafeïna.
Dosis baixa: 1 mg de cafeïna.
Dosis mitjana: 2 mg de cafeïna.
Dosis alta: 5 mg de cafeïna.
Dosis molt alta: 10 mg de cafeïna.
Al cap d’un parell de dies de començar l’experiment, totes les mosques del recipient que conté la dosis més alta (10 mg) s’han mort.
Davant d’aquest fet imprevist proposa algun canvi per tal de continuar l’experiment amb el mateix plantejament inicial.
RECERCA VIRTUAL : La cafeïna agent mutagen? 4
Observa aquestes dues fotografies, la de la dreta correspon a una forma salvatge de Drosophila, mentre que la de l'esquerra és una forma mutant.
1 - Descriu les diferències entre ambdues mosques.
2 -La taxa de mutació espontània de Drosophila melanogaster és de 0.8 per milió. Aquesta és la freqüència de mutants atribuïts purament a l’atzar.
1 - Descriu les diferències entre ambdues mosques.
2 -La taxa de mutació espontània de Drosophila melanogaster és de 0.8 per milió. Aquesta és la freqüència de mutants atribuïts purament a l’atzar.
Suposa que en l’experiment que has realitzat només has obtingut un mutant (el de la fotografia esquerra) en el recipient amb aliment amb dosis altes de cafeïna.
Creus que aquests resultat demostra la hipòtesi inicial de l’experiència o més aviat et planteja dubtes, al cap i a la fi, aquesta mutació pot ser una conseqüència de l’atzar.
Intenta esbrinar quina prova estadística hauries de realitzar per tal d’aclarir aquests dubtes.
Ajuda: Utilitza les paraules clau següents:
Estadística, contrastar hipòtesis, freqüència o distribució observada, freqüència o distribució teòrica, prova d’independència.
Recerca virtual Què pot ser això ?
Observa aquestes imatges, pots aventurar que poden ser aquestes formes tan curioses ?
Creus que poden tenir relació amb algun ésser viu ?
Creus que poden tenir relació amb algun ésser viu ?
Recerca virtual: Meduses. Com és una medusa?
Hi ha aproximadament unes 4000 espècies de meduses, unes 300 espècies viuen al mar Mediterrani.
En aquesta activitat hauràs de buscar informació sobre les meduses, concretament sobre el cos de les meduses, com són les meduses?
Quan trobis aquesta informació has de presentar un dibuix fet a mà de l'anatomia d'aquests animals tot indicant les parts més característiques del seu cos.
En aquesta activitat hauràs de buscar informació sobre les meduses, concretament sobre el cos de les meduses, com són les meduses?
Quan trobis aquesta informació has de presentar un dibuix fet a mà de l'anatomia d'aquests animals tot indicant les parts més característiques del seu cos.
Recerca virtual: Meduses
Vols saber coses de les meduses ? Suposo que ja saps que són del Regne Animal, uns animals molt curiosos certament. Per començar, et proposo fer una classificació científica de les meduses, així cal que cerquis a quin filum pertanyen les meduses i també pots aprofitar per cercar les classes de meduses que hi ha.
Recerca virtual: Què mengen les meduses ?
Ara us proposo que us informeu de l'alimentació de les meduses. O sigui que la pregunta és: Què mengen la majoria de meduses ?
També, posats a fer, podeu respondre a la pregunta següent:
Per què piquen les meduses ?
Esbrineu quines estructures i quins mecanismes tenen les meduses per provocar les picades.
També, posats a fer, podeu respondre a la pregunta següent:
Per què piquen les meduses ?
Esbrineu quines estructures i quins mecanismes tenen les meduses per provocar les picades.
Recerca virtual: Les meduses migren a diari
Cada dia les meduses fan una migració vertical, així, durant una part del dia les trobem nedant a la superfície i una altra part del dia les podem trobar a molt metres de profunditat, lluny de la superfície. Això és així quan es troben a mar obert, però si són arrossegades a prop de la costa, només resten a la superfície perquè hi ha molt poca profunditat.
Observa aquestes dues imatges, en la imatge A, les meduses estan al fons mentre que a la imatge B estan a la superfície del mar.
Per acabar la recerca virtual sobre les meduses hauràs d'utilitzar tot el que has après d'aquests animals per intentar resoldre la qüestió següent:
Quina de les dues imatges correspon al dia, i quina correspon a la nit?
Prova de respondre de manera intel·ligent i argumentant el perquè.
Recerca virtual: Invasions de meduses
En els darrers anys hi ha veritables invasions de meduses a les nostres costes. Però per què hi ha tantes meduses?
Els científics apunten diferents hipòtesis per explicar aquest fenòmen.
Seràs capaç de trobar informació sobre alguna d'aquestes hipòtesis?
Recerca virtual: El misteri de la cala 1
Observa aquestes fotografies que
corresponen a tres mesos d'estiu a una cala de la Costa Brava.
Veus unes masses de color verdós que s'acumulen a la vora de la platja.
Preguntes:
1 - Quin mes presenta més acumulació?
2 - Saps quin pot ser l'origen d'aquestes masses.
3 - Aquest fenomen és produeix durant els mesos d'estiu principalment.
Per què a l'hivern no s'aprecien aquestes acumulacions tan grans?
Veus unes masses de color verdós que s'acumulen a la vora de la platja.
Preguntes:
1 - Quin mes presenta més acumulació?
2 - Saps quin pot ser l'origen d'aquestes masses.
3 - Aquest fenomen és produeix durant els mesos d'estiu principalment.
Per què a l'hivern no s'aprecien aquestes acumulacions tan grans?
Recerca virtual: El misteri de la cala 2
Uns biòlegs han recollit mostres de l'aigua i
a l'observar-les al microscopi han descobert aquestes cèl·lules:
Preguntes:
1 - Què poden ser aquestes cèl·lules?
2 - Poden ser l'origen de les masses fosques que s'observen a les fotografies de la cala?
3 - Quin tipus de nutrició (autòtrofa o heteròtrofa) creus que tenen aquestes cèl·lules?
Recerca virtual: El misteri de la cala 3
A primeres hores del matí les masses d'algues no són tan grans. A la tarda arriben a la màxima acumulació. En canvi a la nit baixa la seva quantitat.
Preguntes:
1 - Pots provar de donar una explicació a aquestes fluctuacions.
2 - De vegades aquestes proliferacions d'algues porten associades una sèrie de problemàtiques.
Tracta de buscar informació sobre alguns problemes que poden comportar una augment sobtat de les masses d'algues.
Preguntes:
1 - Pots provar de donar una explicació a aquestes fluctuacions.
2 - De vegades aquestes proliferacions d'algues porten associades una sèrie de problemàtiques.
Tracta de buscar informació sobre alguns problemes que poden comportar una augment sobtat de les masses d'algues.
RECERCA VIRTUAL 1 : ELS ÀCIDS GRASSOS
En un experiment es van tractar dos grups de rates de la mateixa camada amb una dieta diferent. Cada grup constava de vuit rates.
Totes les rates d’ambdós grups menjaven pràcticament la mateixa quantitat d’aliment però mentre el grup A s’alimentava amb una dieta completa, el segon grup anomenat B s’alimentava amb una dieta sense àcids grassos poliinsaturats a diferència de les rates del grup A les quals obtenien una dosi completa i normal d’aquests tipus d’àcids grassos.
Primera cerca
1 – Què són els àcids grassos?
2 – Que són els àcids grassos poliinsaturats?
3 – Digues alguns aliments rics en àcids grassos poliinsaturats.
Totes les rates d’ambdós grups menjaven pràcticament la mateixa quantitat d’aliment però mentre el grup A s’alimentava amb una dieta completa, el segon grup anomenat B s’alimentava amb una dieta sense àcids grassos poliinsaturats a diferència de les rates del grup A les quals obtenien una dosi completa i normal d’aquests tipus d’àcids grassos.
Primera cerca
1 – Què són els àcids grassos?
2 – Que són els àcids grassos poliinsaturats?
3 – Digues alguns aliments rics en àcids grassos poliinsaturats.
RECERCA VIRTUAL 2 : ELS ÀCIDS GRASSOS
1) Quin problema creus que investigaven els científics que van dissenyar aquest experiment de laboratori? Formula el problema en forma de pregunta.
2) Quina creus que és la variable independent d'aquest experiment? Has d'explicar la teva resposta.
2) Quina creus que és la variable independent d'aquest experiment? Has d'explicar la teva resposta.
RECERCA VIRTUAL 3: ELS ÀCIDS GRASSOS
Observa bé aquestes fotografies. Les dues fotografies es van fer el mateix dia i al cap de 40 dies d'haver començat l'experiment: la de dalt correspon a un exemplar de rata del grup A, mentre que la fotografia de sota correspon a un exemplar del grup B.
a) Descriu les diferències que hagis observat entre les dues rates.
b) Ara ja pots aventurar-te a dir quin ha estat el resultat d'aquest experiment.
RECERCA VIRTUAL 4: ELS ÀCIDS GRASSOS
Per acabar aquesta recerca respon les preguntes següents:
a) Quina és la variable dependent d'aquest experiment?
b) Quin és el grup control d'aquest experiment?
c) Els àcids grassos poliinsaturats són aconsellables per reduir la concentració de colesterol a la sang. Quines complicacions poden ocórrer quan la concentració d’aquesta substància lipídica augmenta a la sang?
a) Quina és la variable dependent d'aquest experiment?
b) Quin és el grup control d'aquest experiment?
c) Els àcids grassos poliinsaturats són aconsellables per reduir la concentració de colesterol a la sang. Quines complicacions poden ocórrer quan la concentració d’aquesta substància lipídica augmenta a la sang?
RECERCA AMB CARGOLS
Fem recerca amb cargols
Els científics han estudiat els cargols bandejats durant molts anys i han trobat que els tipus de closques més fosques tendeixen a ser més freqüents als boscos en que el color de fons és marró, mentre que als prats, els cargols tendeixen a tenir tons més clars, grocs i a ser més bandejats. Es creu que aquesta variació és adaptativa, proporcionant al menys en part camuflatge.
Els ocells mengen cargols bandejats
Volem que ens ajudeu a esbrinar si la depredació per part dels ocells és encara important, perquè a alguns llocs, durant els darrers 30 anys, hi ha hagut un fort descens del nombre de tords. Si hi ha menys tords, podem esperar que els diferents cargols siguin menys fidels als hàbitats que els són propis que el que eren abans.
Canvi climàtic
Hi ha també una distribució geogràfica del color de les closques que creiem que pot haver canviat en resposta a l'escalfament del clima durant els darrers 30 anys. Les closques fosques solien ser més freqüents al nord que al sud. Creiem que això és degut a que les closques més fosques s'escalfen més ràpidament a la llum del sol, la qual cosa permet que aquests animals siguin més actius a les zones més fredes que els cargols de colors clars.
Ajudeu-nos a esbrinar si les closques més clares són més freqüents més al nord del que solien ser, ara que el clima ha esdevingut més temperat.
Evolució
Hem recopilat tots els registres històrics dels models de closca dels cargols bandejats que hem pogut trobar. N'hi ha milers, la majoria recollits al menys fa 30 anys. Feu una investigació pel vostre compte.
Visiteu la secció Instruccions per començar.
Dissecció d'un ronyó
Pràctica de dissecció d'un ronyó de corder realitzada pels alumnes de tercer d'ESO A de l'institut Narcís Oller de Valls. Ells mateixos han filmat aquesta dissecció en un exemple d'activitat cooperativa entre els diferents grups de pràctiques.
Dissecció d'un cor de xai
Pràctica de dissecció d'un cor de corder realitzada pels alumnes de tercer d'ESO A de l'institut Narcís Oller de Valls. Ells mateixos han filmat aquesta dissecció en un exemple d'activitat cooperativa entre els diferents grups de pràctiques.
Dissecció d'uns pulmons de corder
Pràctica de dissecció d'uns pulmons de corder realitzada pels alumnes de tercer d'ESO A de l'institut Narcís Oller de Valls. Ells mateixos han filmat aquesta dissecció en un exemple d'activitat cooperativa entre els diferents grups de pràctiques.
Recursos web sobre el Sistema Nerviós
Aquí teniu els powerpoint del sistema nerviós i sentits
En aquesta pàgina web Cos huma 2.0 hi trobareu tota l'anatomia que estudiarem al llarg d'aquest curs.
Recursos web d'anatomia
Aquí teniu el Powerpoint
En aquesta pàgina web Cos huma 2.0 hi trobareu tota l'anatomia que estudiarem al llarg d'aquest curs.
Els fòssils testimonis del passat
Dracs o dinosaures?
Us presentem quatre imatges de... dinosaures? O be es tracta de dracs? A vosaltres us correspon esbrinar-ho!
Mira't les 4 imatges que apareixen a la part de sota d'aquesta pàgina i diguen's a quin animal correspon cada imatge, si a un de real (un dinosaure) o bé a un d'imaginari (un drac).
Per a facilitar-vos la tasca, us donem tres pistes:
Pista 1.- Els dinosaures que podeu veure aquí són tots pachycephalosaures, un grup de dinosaures ornitisquis que varen viure al Cretaci. El seu nom vol dir "llangardaixos de cap gruixut", i presenten nòduls i pues d'extrems arrodonits al cap i a la cara.
Pista 2.- Els dinosaures ornitisquis són hervíbors. Això vol dir que la major part de les seves dents eren planes i amb forma de fulla, una morfologia adient per triturar la matèria vegetal
Pista 3.- La imaginació ha volgut que molts dracs presentin una barreja d'elements anatòmics d'animals diferents.
Veure imatges
Us presentem quatre imatges de... dinosaures? O be es tracta de dracs? A vosaltres us correspon esbrinar-ho!
Mira't les 4 imatges que apareixen a la part de sota d'aquesta pàgina i diguen's a quin animal correspon cada imatge, si a un de real (un dinosaure) o bé a un d'imaginari (un drac).
Per a facilitar-vos la tasca, us donem tres pistes:
Pista 1.- Els dinosaures que podeu veure aquí són tots pachycephalosaures, un grup de dinosaures ornitisquis que varen viure al Cretaci. El seu nom vol dir "llangardaixos de cap gruixut", i presenten nòduls i pues d'extrems arrodonits al cap i a la cara.
Pista 2.- Els dinosaures ornitisquis són hervíbors. Això vol dir que la major part de les seves dents eren planes i amb forma de fulla, una morfologia adient per triturar la matèria vegetal
Pista 3.- La imaginació ha volgut que molts dracs presentin una barreja d'elements anatòmics d'animals diferents.
Veure imatges
Els fòssils testimonis del passat 2
ELS FÒSSILS TESTIMONIS DEL PASSAT 2
Cerca l’adreça: http://www.dinonautes.cat/
1 - Ara resumeix com treballen els paleontòlegs en una excavació (Pots acompanyar les explicacions amb fotografies).
2 – Quins dinosaures van viure a la zona de Fumanya. (Inclou una imatge)
Pots veure un vídeo
3 – Situa en el mapa de Catalunya on està Fumanya (Coll de Fumanya).
Cerca l’adreça: http://www.dinonautes.cat/
1 - Ara resumeix com treballen els paleontòlegs en una excavació (Pots acompanyar les explicacions amb fotografies).
2 – Quins dinosaures van viure a la zona de Fumanya. (Inclou una imatge)
Pots veure un vídeo
3 – Situa en el mapa de Catalunya on està Fumanya (Coll de Fumanya).
TERANYINES
En aquesta adreça teniu bones fotos de teranyines
http://www.weirdomatic.com/building-for-survival.html
Espectre d'absorció
Observa l'espectre d'absorció dels pigments fotosintètics d'una cianobactèria. Fes un comentari detallat del que observes.
Compara la corba corresponent a la clorofil·la b d'aquest espectre amb la corba que vas obtenir en la simulació de l'espectre d'absorció i fes un petit comentari del que observis.
MITOSI I MEIOSI
ACTIVITATS SOBRE LA MITOSI I LA MEIOSI
1 – En aquesta adreça pots veure unes animacions del procés de la mitosis i la meiosis
www.savalli.us/Genetics/MitosisMeiosis.html
2.1 – Obre aquesta pàgina www.biologia.arizona.edu/cell/cell.html i repassa les etapes de la mitosi i del cicle cel•lular.
2.2 – En la mateixa pàgina web, pots fer l’activitat : « Puntas de raiz de cebolla on line »
2. 3 – Finalment pots fer els exercicis « Pruebese ud. mismo » que trobaràs al final del capítol : El ciclo celular y la mitosis.
3 – En aquesta adreça tens unes animacions comparatives del procés de mitosis i el de meiosis.
www.pbs.org/wgbh/nova/baby/divi_flash.html
Enumera algunes de les diferències que has pogut observar entre ambdós processos.
1 – En aquesta adreça pots veure unes animacions del procés de la mitosis i la meiosis
www.savalli.us/Genetics/MitosisMeiosis.html
2.1 – Obre aquesta pàgina www.biologia.arizona.edu/cell/cell.html i repassa les etapes de la mitosi i del cicle cel•lular.
2.2 – En la mateixa pàgina web, pots fer l’activitat : « Puntas de raiz de cebolla on line »
2. 3 – Finalment pots fer els exercicis « Pruebese ud. mismo » que trobaràs al final del capítol : El ciclo celular y la mitosis.
3 – En aquesta adreça tens unes animacions comparatives del procés de mitosis i el de meiosis.
www.pbs.org/wgbh/nova/baby/divi_flash.html
Enumera algunes de les diferències que has pogut observar entre ambdós processos.
APUNTS ON LINE
Aquí teniu uns enllaços a llocs web amb informació sobre bioquímica.
Proyecto biosfera
El món de la bioquímica
Glossari de biologia
Proyecto biosfera
El món de la bioquímica
Glossari de biologia
Tectònica de plaques
Per fer tots el exercicis següents podeu consultar el document:
PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS
Execici 1. Què vol dir una zona de subducció ?
Exercici 2. Dibuixa un esquema d'una zona de subsucció.
Exercici 3. Què és una dorsal oceànica?
Exercici 4. Què és el Rift Valley africà?
Exercici 5 . Què és la Falla de San Andres?
Exercici 6 - Quin fenòmen geològic es produeix quan xoquen dues plaques continentals?
LA QUALITAT DEL SEMEN DELS JOVES ESPANYOLS
Preguntes:
1 – Quins indicadors mesuren la qualitat del semen segons la OMS ?
2 – Quins factors de risc han quedat descartats com a possible causa de la baixa qualitat del semen ?
3 – Segons l’autora de l’estudi quines són les causes més probables d’aquesta baixa qualitat del semen ?
4 – Què són els disruptors endocrins (hormonals) ?
5 – Cita alguns exemples de disruptors endocrins.
6 – Com afecten aquests contaminants l’ésser humà (en quin període del desenvolupament) ?
7 – Després de llegir l’article i l’estudi creus que hi ha suficients arguments com per assegurar que el semen del 58% dels joves té una baixa qualitat ? Argumenta la teva resposta.
Estudi
CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI
EPISTEMOLOGIA: LA TEORIA DEL CONEIXEMENT
Com sabeu que sabeu el que us penseu que sabeu ?
Si deixem de banda la resposta : “ Perquè ho sé i ja està “, el que queda és l’epistemologia.
Així doncs, com podem saber res, si és que saben res ?
Durant l’Edat Mitjana aquesta pregunta es reduïa a si la revelació divina és superior a la raó com a font de coneixement humà o viceversa.
Un home ensopega amb un pou molt profund i cau avall fins que s’aferra a una arrel que sobresurt i que li atura la caiguda. Cada vegada té menys forces per agafar-s’hi de manera que, desesperat, crida:
- Hi ha algú aquí dalt ?
Mira enlaire i l’únic que veu és un cercle de cel. De sobte, els núvols s’obren i un potent raig de llum l’il·lumina. A continuació una veu profunda retrona:
- Jo, el Senyor, sóc aquí. Deixa anar l’arrel i et salvaré.
L’home pensa un moment i crida:
- Hi ha algú més per aquí dalt ?
RACIONALISME
El fet d’estar penjat d’una arrel tendeix a inclinar la balança cap a la raó.
Al segle XVII, René Descartes es va decantar per la raó en detriment de la font divina de coneixement, per això és un destacat membre de l’escola racionalista.
Descartes probablement desitjaria no haver dit mai “cogito ergo sum” (“penso, per tant existeixo”), perquè és l’únic que tothom recorda d’ell. Però el pitjor és que el seu cogito és interpretat de manera errònia, com si Descartes hagués cregut que pensar és una característica essencial de l’ésser humà.
Bé, de fet, ho creia, però això no té absolutament res a veure amb el seu cogito ergo sum. Descartes va arribar a això del cogito a través d’un experiment sobre el dubte radical per descobrir si hi havia alguna cosa de la qual pogués estar segur; és a dir, alguna cosa de la qual pogués no dubtar. Va començar dubtant de l’existència d’un món extern. Això va ser prou fàcil: potser somiava o al·lucinava. En segon lloc va intentar dubtar sobre la seva pròpia existència. Per molt que dubtés, però, no parava de topar amb el fet que hi havia un dubtador. Devia ser ell mateix!! Del que no podia dubtar era del fet que dubtava. S’hauria pogut estalviar un munt de malentesos si només hagués dit: “Dubito ergo sum”.
De fet en els judicis el jutge demana al jurat que imiti el procés seguit per Descartes a l’hora de trobar una certesa, és a dir que comprovi la culpabilitat de l’acusat amb un criteri gairebé tan elevat com el del filòsof. La qüestió per al jurat no és ben bé la mateixa que per a Descartes; el jutge no pregunta si la culpa de l’acusat està subjecte a cap dubte, sinó solament si està subjecta a algun dubte raonable. No sembla pas una petitesa i exigeix als membres del jurat un exercici mental semblant al realitzat per Descartes.
EMPIRISME
Com sabeu que sabeu el que us penseu que sabeu ?
Si deixem de banda la resposta : “ Perquè ho sé i ja està “, el que queda és l’epistemologia.
Així doncs, com podem saber res, si és que saben res ?
Durant l’Edat Mitjana aquesta pregunta es reduïa a si la revelació divina és superior a la raó com a font de coneixement humà o viceversa.
Un home ensopega amb un pou molt profund i cau avall fins que s’aferra a una arrel que sobresurt i que li atura la caiguda. Cada vegada té menys forces per agafar-s’hi de manera que, desesperat, crida:
- Hi ha algú aquí dalt ?
Mira enlaire i l’únic que veu és un cercle de cel. De sobte, els núvols s’obren i un potent raig de llum l’il·lumina. A continuació una veu profunda retrona:
- Jo, el Senyor, sóc aquí. Deixa anar l’arrel i et salvaré.
L’home pensa un moment i crida:
- Hi ha algú més per aquí dalt ?
RACIONALISME
El fet d’estar penjat d’una arrel tendeix a inclinar la balança cap a la raó.
Al segle XVII, René Descartes es va decantar per la raó en detriment de la font divina de coneixement, per això és un destacat membre de l’escola racionalista.
Descartes probablement desitjaria no haver dit mai “cogito ergo sum” (“penso, per tant existeixo”), perquè és l’únic que tothom recorda d’ell. Però el pitjor és que el seu cogito és interpretat de manera errònia, com si Descartes hagués cregut que pensar és una característica essencial de l’ésser humà.
Bé, de fet, ho creia, però això no té absolutament res a veure amb el seu cogito ergo sum. Descartes va arribar a això del cogito a través d’un experiment sobre el dubte radical per descobrir si hi havia alguna cosa de la qual pogués estar segur; és a dir, alguna cosa de la qual pogués no dubtar. Va començar dubtant de l’existència d’un món extern. Això va ser prou fàcil: potser somiava o al·lucinava. En segon lloc va intentar dubtar sobre la seva pròpia existència. Per molt que dubtés, però, no parava de topar amb el fet que hi havia un dubtador. Devia ser ell mateix!! Del que no podia dubtar era del fet que dubtava. S’hauria pogut estalviar un munt de malentesos si només hagués dit: “Dubito ergo sum”.
De fet en els judicis el jutge demana al jurat que imiti el procés seguit per Descartes a l’hora de trobar una certesa, és a dir que comprovi la culpabilitat de l’acusat amb un criteri gairebé tan elevat com el del filòsof. La qüestió per al jurat no és ben bé la mateixa que per a Descartes; el jutge no pregunta si la culpa de l’acusat està subjecte a cap dubte, sinó solament si està subjecta a algun dubte raonable. No sembla pas una petitesa i exigeix als membres del jurat un exercici mental semblant al realitzat per Descartes.
EMPIRISME
Segons el bisbe George Berkeley, un reconegut empirista del segle XVIII: “Ésser és ser percebut”, cosa que és el mateix que dir que tot el que anomenem món objectiu és dins del nostre cap.
Berkeley va sostenir que l’únic coneixement que tenim d’aquest món és el que ens arriba a través dels sentits (els filòsofs en diuen informació sensorial). Més enllà d’aquesta informació dels sentits, va afirmar Berkeley, no es pot inferir res més, com ara l’existència de substàncies que ens envien vibracions que estimulen els nostres sentits. El bon bisbe, però, sí que va arribar a inferir que la informació sensorial ha de venir d’algun lloc i que aquest lloc no pot ser altre que Déu. Bàsicament , la idea de Berkeley és que Déu és allà dalt teclejant informació sensorial en un lloc web al qual estem tots connectats vint-i-quatre hores al dia, els set dies de la setmana (i nosaltres que sempre havíem pensat que Déu només en treballava sis!.)
EL MÈTODE CIENTÍFIC
Avui en dia, dir que tot el coneixement del món extern ens arriba a través dels sentits sembla una banalitat. Però no sempre ha estat així. Molts filòsofs d’altres èpoques pensaven que hi havia algunes idees innates dins del nostre cap que hi eren a priori, és a dir, prèviament a l’experiència. Alguns creien que les nostres idees sobre Déu eren innates, altres afirmaven que la nostra idea de la causalitat també era innata.
Fins i to avui en dia, quan algú diu: “ Tot passa per alguna raó” o “Crec en la reencarnació” està fent una afirmació que no pot ser confirmada o rebatuda per l’experiència. La major part de nosaltres, però, acceptem que la millor prova per confirmar la veritat d’una afirmació sobre el món extern és l’experiència sensorial, i en aquest sentit ens comportem com empiristes.
Veiem un exemple:
Un científic i la seva dona van en cotxe pel camp, hi ha un ramat d’ovelles pasturant. La dona diu:
- Oh, mira!, aquestes ovelles les han esquilat.
- Per aquest costat, sí – diu el científic.
D’entrada, podríem pensar que la dona només està expressant una opinió de sentit comú, mentre que el científic està optant per una opinió més prudent i científica, ja que opta per no anar més enllà del que li mostren els sentits. Però en aquest cas la dona és la que ha formulat el que molts científics considerarien la hipòtesi més científica. L’experiència dels empiristes no es restringeix a l’experiència sensorial directa.
Els científics utilitzen les seves experiències prèvies per fer un càlcul de probabilitats i extreure afirmacions més generals. El que la dona diu realment és : “ El que veig són ovelles esquilades, al menys per aquest costat. Gràcies a la meva experiència prèvia, sé que el ramaders en general no esquilen les seves ovelles només per un costat i que, encara que ho fessin, les probabilitats que les ovelles se situïn totes orientades de tal manera que només sigui visible el costat per on les han esquilat són infinitesimals. Per tant, puc dir sense por d’equivocar-me: “ Aquestes ovelles estan completament esquilades “.
Assumim que el científic de l’acudit és una mena de savi supercultivat. Ara bé, encara és més habitual assumir que una persona que no és capaç d’extrapolar a partir de la seva experiència prèvia és simplement un carallot o, com diuen a l’Índia, un aprenent de detectiu.
Un policia de Nova Delhi interroga tres joves que s’estan preparant per ser detectius. Per comprovar la seva capacitat a l’hora de reconèixer un sospitós, ensenya al primer aprenent una fotografia durant cinc segons i tot seguit l’amaga.
- Aquest és el teu sospitós. Com el reconeixeries ?
- És fàcil – contesta el jove – l’enxamparem de seguida perquè només té un ull !
El policia li diu:
- Però home ! Que no veus que t’he ensenyat una fotografia on surt de perfil.
Després el policia mostra la mateixa fotografia durant cinc segons al segon aprenent i li pregunta:
- Aquest és el teu sospitós. Com el reconeixeries ?
El segon aprenent somriu i li diu:
- Seria fàcil agafar-lo perquè només té una orella !
El policia contesta neguitejat:
- Però, què us passa a vosaltres dos ? és clar que només se li veuen un ull i una orella: és una fotografia del perfil !! Aquesta és la millor resposta que teniu ?
Finalment, ple de frustració, ensenya la mateixa fotografia al tercer aprenent i en un to de veu irritat li pregunta:
- Aquest és el teu sospitós. Com el reconeixeries ?
El jove es mira un moment la fotografia amb molta atenció i diu:
- El sospitós porta lentilles.
- El policia se sent atrapat amb la guàrdia baixa perquè de fet no sap si el sospitós porta lentilles o no.
- Bé, aquesta resposta és interessant – diu. Espera mentre reviso el seu expedient i torno per dir-te què.
Surt de la sala, va al seu despatx, revisa l’expedient del sospitós i torna somrient.
- Caram ! No m’ho puc creure. És veritat !Efectivament, el sospitós porta lentilles. Però, com has pogut fer una observació tan perspicaç ?
- Ben fàcil, replica el jove - És impossible que el sospitós porti ulleres perquè només té un ull i una orella.
El triomf de l’empirisme en l’epistemologia occidental queda reflectit en el fet que automàticament assumim que aquest és el mètode de verificació que utilitza tothom. Malgrat tot, molta gent (més de la que us penseu) continua interpretant certs esdeveniments com a miraculosos i no pas com el resultat de causes naturals.
Fragment del llibre: Plató i un ornitorinc entren en un bar... de Daniel Klein i ThomasCathcart
Preguntes:
1– Creus que aquesta forma de divulgar la filosofia pot servir perquè els alumnes de batxillerat s’interessin més per aquesta disciplina. Justifica la resposta.
2 - Defineix de manera sintètica les principals característiques del racionalisme i de l’empirisme. (Consulta el llibre de text).
3 – Posa un parell d’exemples d’aplicacions del pensament racionalista (recorda algun axioma de les matemàtiques d’ESO).
4 – Posa un parell d’exemples d’aplicacions del pensament empirista.
5 – Cataloga els següents contes infantils en racionalistes o empiristes.
Hansel i Gretel
El conte de la lletera
El gat amb botes
En Patufet
1– Creus que aquesta forma de divulgar la filosofia pot servir perquè els alumnes de batxillerat s’interessin més per aquesta disciplina. Justifica la resposta.
2 - Defineix de manera sintètica les principals característiques del racionalisme i de l’empirisme. (Consulta el llibre de text).
3 – Posa un parell d’exemples d’aplicacions del pensament racionalista (recorda algun axioma de les matemàtiques d’ESO).
4 – Posa un parell d’exemples d’aplicacions del pensament empirista.
5 – Cataloga els següents contes infantils en racionalistes o empiristes.
Hansel i Gretel
El conte de la lletera
El gat amb botes
En Patufet
Suscribirse a:
Entradas (Atom)